diumenge, 9 de maig del 2010

AMISTAT.

Algunes vegades trobes en la vida una amistat especial, eixe algú que a l'entrar en la teua vida la canvia per complet, eixe algú que et fa reanar sense parar, eixe algú que et fa creure que en el món existixen realment coses bones, eixe algú que et convenç de que hi ha una porta llesta per a que tu l'òbrigues.
Eixa és una amistat eterna, quan estàs trist i el món pareix fosc i buit, eixa amistat eterna alça el teu ànim i fa que eixe món fosc i buit de sobte parega brillant i ple. La teua amistat eterna t'ajuda en els moments difícils i tristos. Si t'allunyes, la teua amistat et seguix, si perds el camí, la teua amistat eterna et guia i t'alegra
Però, aun aixì hi ha amistats que naixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que tarden anys a fer-ho però a pesar d'això, la verdadera amistat dura tota la vida.

I llavors la vida et dóna l'oportunitat de conéixer gent tan magnífica com elles. Unes persones que s'esforcen per fer-te somriure, que et fan sentir milions de coses en tan sols un abraç. I quan creus que estàs tocant el fons perquè no pots amb la teua vida, et dónes compte que estan elles, que pot ser un molt bon motiu per a seguir cap avant.

1 comentari:

  1. Ai, les amigues!Per què serà que a qui més exigim i a qui menys perdonem és als amics? Potser perquè traïció (amb dièresi) i amistat són incompatibles...

    ResponElimina