PRESENTACIÓ; Victor Català

EQUIP

Com li podria donar les gràcies a cadascuna de eixes persones per haver fet que enguany junt amb elles siga mes fàcil?Juntes hem lluitat,hem arribat on ningú s'esperava que anàvem a arribar,hem patit, hem plorat...pero sobretot hem triomfat i tot això ho hem fet JUNTES!
M'haveu demostrat que lluitant s'aconseguix el que es proposa, que lluitant arribes a la cima que et propusistes i sobretot que lluitant una vegada aconseguida la victòria, et sents orgullosa de tu mateixa i del teu esforç.
Haveu aconseguit que cada una de vosaltres ocupe un lloc molt important en la meua vida,perque cada una de vosaltres m'haveu aportat això que em faltava; amistat, afecte, suport, risa...
Però no em polia oblidar del suport que m'ha donat sobretot Júlio. Per haver confiat en mi, per haver-me fet veure que puc, que només necessite creure-m'ho i lluitar, lluitar fins al final. Gràcies per haver-me corregit cadascun dels meus fallo minut rere minut. Per haver-me demostrat que es pot ser realment un bon amic del baló si de veritat saps com tractar-ho. Però a tot això, crec que la paraula GRÀCIES se'm queda pequenya, ja que haveu fet que aquest any siga més fàcil del que em pensava que seria.
Un simple vos vuic,crec que resumixen tot. Sempre equip!!

L'ÚLTIM ESPRIN

Com ja sabem, tot el que comença acaba! Vam começar un any prou dur, amb prou canvis de l'ESO al batxiller...però ara que? Desprès de 9 mesos tot a acabat, per a uns mijor que per a altres, però el fi ha arribat a tots. Tan sols queda una setmana, la qual hem d'estar al 100% cada un de nosaltres per a demostrar que podem amb tot això.

Ara només cal esperar a l'any que ve, per a agafar-lo amb força ja que es l'any que ens donara futur a nostra vida.

AL 100% AQUEST ÚLTIM ESPRIN!!!!!

BALONCESTO!

De tant en tant la gent em diu: "no et poses així, és només baloncesto". Això és molt de temps desperdiciat per tan "només baloncesto". Ells no entenen en la distància recorreguda, el temps empleat o les hores involucrades per "només baloncesto". Alguns dels meus moments més orgullosos s'han realitzat amb "només baloncesto". Han passat moltes hores i la meua única companyia ha sigut "només baloncesto". Alguns dels meus moments més tristos han sigut provocats per "només baloncesto". En eixos dies de foscor, el suau toc de la pilota em va donar comodidad, i la meua raó per a superar eixos dies també és per "només baloncesto". A causa de "només baloncesto" m'alce enjorn i em gite tard. Així que per a mi i la gent com jo, no és 'siemplemente baloncesto', sinó un conjunt de tots els sons de la meua vida, els records del passat i l'alegria del moment. Així per a la pròxima vegada que escoltes dir la frase "només balonceso" només somriu, perquè ells sols no entenen.

PLÀ DE VALÈNCIA MEDIEVAL

PLÀ DE REQUENA MEDIEVAL

AMISTAT.

Algunes vegades trobes en la vida una amistat especial, eixe algú que a l'entrar en la teua vida la canvia per complet, eixe algú que et fa reanar sense parar, eixe algú que et fa creure que en el món existixen realment coses bones, eixe algú que et convenç de que hi ha una porta llesta per a que tu l'òbrigues.
Eixa és una amistat eterna, quan estàs trist i el món pareix fosc i buit, eixa amistat eterna alça el teu ànim i fa que eixe món fosc i buit de sobte parega brillant i ple. La teua amistat eterna t'ajuda en els moments difícils i tristos. Si t'allunyes, la teua amistat et seguix, si perds el camí, la teua amistat eterna et guia i t'alegra
Però, aun aixì hi ha amistats que naixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que tarden anys a fer-ho però a pesar d'això, la verdadera amistat dura tota la vida.

I llavors la vida et dóna l'oportunitat de conéixer gent tan magnífica com elles. Unes persones que s'esforcen per fer-te somriure, que et fan sentir milions de coses en tan sols un abraç. I quan creus que estàs tocant el fons perquè no pots amb la teua vida, et dónes compte que estan elles, que pot ser un molt bon motiu per a seguir cap avant.

Dia de la mare

¡¡Feliç dia mama!! És la frase més escoltada del primer diumenge del mes de Maig.
Aquest dia, totes les mares són les protagonistes per a passar un dia en familia.
encara seguix la constum de que les mares no realitzen tasques domèstiques, ni es fagen càrrec de la casa, del marit i dels fills en un dia com aquest.

Com hem de comportar-nos quan estem a classe

Els alumnes han de tindre en compte una sèrie de punts imprescindibles per a saber tindre un comportament adequat en classe.

• En primer lloc, no hauríem d'oblidar que l'institut no és un hobbie, sinó una institució educativa on el més important que res és el respecte. Tant els alumnes com els professors han de mostrar un to respectuós per a comunicar-se i respectar els torns de paraula. Sempre ens han ensenyat que per a parlar hem d'alçar la mà i contestar quan el professor et dóna el torn de paraula. No haura que parlar amb els companys mentres el professor esta explicant el temari, ja que es de mala eduació.
• En segon lloc, es tendrà en compte l'assistència i la puntualitat a classe. La puntualitat es un dels punts més importants, ja que si arribes tard interumpeixes l'explicació del professor i provoques la desconsentració dels companys. Alguns professors que tenen en compte l'assistència a la seua classe, a l'hora de fer l'exam, si tens moltes faltes, te dret a no fer-t'ho.
• Una altra idea important, seria la utilització dels aparells electrònics. Dins d'este punt també caldria introduir el “no fumar”, ja que tant la utilizació d'aparells electrònics i fumar en centres eduatius queda totalment prohibit.
• Per últim, seria el tema de la vestimenta. Hem de triar adequadament la vestimenta que portarem en el dia a dia per a donar una bona impressió. Els alumnes han d'oblidar completament l'opció de portar ulleres de sol, biones, gorres, mini faldes, camisetes curtes...ja que no ens hem d'oblidar que estem en un lloc educat. En aquest punt podriem afegir el tema de la higiene, el qual pot arribar a crear una situació incomoda i desagradables per a les persones que es troben al voltant.

Educació Especial

-Què és un mestre d'educació especial?
Un mestre d'educació especial treballa amb els estudiants amb una varietat de discapacitats.
Estos poden variar des de lleus discapacitats d'aprenentatge a retard mental greu. La majoria dels mestres d'educació especial treballarà amb estudiants amb lleugera a moderada discapacitat, que modifica el currículum de l'escola per a satisfer les seues necessitats educatives.
-Quals són els estudiants que qualifiquen per als servicis d'educació especial?
Els estudiants amb un pes significatiu en la visió o audició impediment podran utilitzar els servicis d'un mestre d'educació especial.
Discurs i les dificultats de l'idioma, dificultats emocionals, discapacitats múltiples, problemes ortopèdics i lesions cerebrals poden beneficiar-se d'un xiquet per a servicis d'educació especial.
Un mestre d'educació especial també pot treballar amb els estudiants amb discapacitats greus, l'ensenyança d'habilitats bàsiques per a la vida. Vosté també assegurar-se de que els xiquets reben els servicis a què estan legalment autoritzats, en estreta col·laboració amb ambdós pares i administradors escolars.
Com un mestre d'educació especial, li proporcionarà instrucció individualitzada, ensenyar habilitats per a resoldre problemes, treballar amb els xiquets en emocional i habilitats socials. Mestres d'educació especial pot fer una gran diferència en cada un la vida del xiquet, proporcionant-los els instruments que necessiten per a tindre èxit en l'escola i en la vida. Treball com a professor d'educació especial és un dels llocs de treball més gratificant en l'educació hui en dia, i un dels de més ràpid creixement.
-Podria ser un bon professor d'educació especial?
A fi de ser un bon professor d'educació especial ha de ser al mateix temps apassionat i compassiu. Vosté ha de ser conscient i atent. La major part de tots, vosté ha d'estar dedicat al seu treball i els seus estudiants.
Com un mestre d'educació especial, pot trobar vosté mateix l'ensenyança dels estudiants amb discapacitats greus, i en alguns casos, l'ensenyança d'habilitats per a la vida en compte de la norma curricular. Haurà de ser flexible i capaç de pensar en una gran varietat d'estils d'aprenentatge per a individualitzar l'ensenyança per a els xiquets en la seua classe.
Un mestre d'educació especial també pot necessitar prop un subministrament il·limitat de paciència, ja que poden trobar no sols la típica manipulació destaca de la gestió de l'aula, però fer-ho amb xiquets de diferents capacitats.
La comunicació i la cooperació són habilitats essencials per a qualsevol docent, però sobretot per a un mestre d'educació especial.
Com un mestre d'educació especial, pot trobar-se atrapats enmig de qüestions jurídiques i estos poden ser molt estressants.

Desprès de la visita de l'altre dia a la universitat de valència, encara que tinguera clar que volia fer, ara estic completament segura que vull fer esta carrera tan gratificant. Porte molt de temps tenint clar les idees que tènia per a estudiar, però necessitava una xarrada per a demostrar-me que jo estava feta per a estudiar això. ARA SI QUE ESTIC SEGURA!

DIA DEL LLIBRE

El Dia Internacional del Llibre és una commemoració celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de fomentar la lectura, la indústria editorial i la protecció de la propietat intel·lectual per mitjà del dret d'autor. Té el seu origen en l'Adiada de Sant Jordi (Día de Sant Jorge) celebrada a Catalunya, on ha sigut tradicional des de l'època medieval per als hòmens donar roses als seus amants, i des de 1925 per a les dones donar un llibre a canvi. A nivell internacional és promulgat per la UNESCO, que la va començar promulgar per primera vegada en 1995. Se celebra cada 23 d'abril des de 1996 en uns quants països.
En uns quants països de parla castellana, se celebra este dia com el Dia de l'idioma, diferent del Dia Internacional de la llengua materna celebrat el 21 de febrer.
L'elecció del dia 23 d'abril com a dia del llibre i del dret d'autor, procedix de la coincidència de la defunció dels escriptors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega en la mateixa data l'any 1616, encara que realment no fóra en el mateix dia, pel fet que la data de Shakespeare correspon al calendari juliano.
El 15 de novembre de 1995 la Conferència general d'UNESCO va aprovar la proposta a París, a partir de tot això el 23 d'abril seria el Día Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.
En 2001 a iniciativa de la UNESCO es va anomenar a Madrid Capital Mundial del Llibre. Des de llavors cada 23 d'abril, diferents capitals de països del món han anat acollint aquest honor.

Llegir és important. El que siga, la qual cosa que t'agrade, però llegir, és la millor gimnàstica per al cervell.
Però encara, podem trobar persones apasionades per la lectura i unes altres no. Jo m'involucre en les persones que no li agrada llegir. Em costa molt posar-me a llegir, però si se que tinc que fer-ho ho faig sino, em falta força de voluntat per a fer-ho. Encara que se que no m'agrada llegir, es una bona ajuda a l'hora de comprendre els textos i a tindre una mijor expressió quan escrius.

GUANYADOR!

En primer lloc, per a guanyar el concurs del blog, per a mi es LAURA OLIVARES, ja que encara que sempre fa la feina per al temps acordar, també fa entrades voluntaries i que ami també m'agraden, com en l'entrada del bàsquet.

En segon lloc, trobem a IVAN SALES ja que en el seu blog sempre trobem les feines que manen abans de la data acordada i sempre amb molt d'esforç.

I per ùltim i en tercer lloc, MELANI LENO, ja que el seu blog es un dels que més m'agraden a l'hora de informació, ja que trobem un blog ple de merits i molt esforç en cada treball.

Crònica 4t ESO.

Un altra estiu espectacular es marxava. Vam anar uns dies abans a l’institut per a vore les llistes, però encara no estaven possades. Ens van dir que fins el dia de la presentació no sabriem amb qui aniriem a classe.
Quan va arribar el dia de la presentació, només calia observar les llistes i anar a la classe que et marcava.
No em podia queixar, em va tocar altra vegada amb els amics de sempre. També hi havien repetidors, però de seguida ens vam emmotllar a ells i ells a nosaltres.
Van començar les classes, i els profesors sempre es queixaven de que la nostra classe era la que més parlava.
La professora va provar en possar-nos de totes formes per a evitar les queixes dels professors, però sempre hi havia algù que no podia callar-se.
Tot pareixia perfecte, però abans de que arribés Nadal, van fer una excursió a Montanejos alguns de la classe, els que no vam anar, vam anar a classe.
No em podia queixar d’haver-me quedat eixe dia. Tot va començar a la classe de plàstica, dibuixant amb el l’inoleo. Vam començar a parlar Carla i jo, erem les uniques xiques de la classe que ens vam quedar. Vam estar parlan durant tot el dia, ens vam sentar juntes, vam riure…
Però això, només va ser el començament d’una historia d’amistat.
La professora, va canviar la distrubució de la classe, i ens va possar juntes. No ho podia creure, cada dia que passava era mijor al seu costat. Gràcies a ella, vaig començar a valorar-me per mi mateixa, vaig saber quant es el temps que tinc per a cada cosa, que tinc que fer en cada estona…va ser el meu pilar durant aquell any.
Pero Nadal va arribar, i ens teniem que separar. Mai havia tingut eixa sensació, la sensació d’estimar tant a una persona que només coneixia de 2 mesos.
Durant les vacances de Nadal, vaig descansar de tot el que havia estudiar durant l'evaluació.
Vaig aprofitar molt les vacances per a descansar, per a vore la televisiò, per a estar amb els amics, per a estar en l’ordinador…
Però lo bo, sempre termina prompte i haviem de tornar a la rutina.
Encara no he mencionat el tema de bàsquet en aquest any i voldria destacar-lo com el mijor any de la meua vida profesional.
Em van possar amb les amigues dels anys anteriors i amb noves jugadores. Vaig fer molt bona amistad amb Marta i Natalia, (l’amistat encara la conservem) les quals em van ajudar molt aquell any, ja que l’entrenador em donava molt de por a causa del seu caràcter.
Aquest any, va el gran any. El meu equip va arribar a la fase final, la fase on no tots els equips poden arribar. Una fase, la qual si guanyaves 2 partits de 4 et classificaves per a jugar el campionat d’Espanya. Va ser molt difícil, ja que les diferencias de nivell de Madrid a Castelló eren molt grans.
Les classes anaven passant i el curs cada vegada es complicava més. Les notes tenien altibaixos, però tot es controlava.
Va passar la magdalena i aquest any vaig canviar una altra vegada de persones. Aquest any va ser amb les companyes de bàsquet.
Durant aquest temps, va arribar el gran triplet del Barça, el qual va ser un tema important per als aficionats d’aquest equip.
El temps anava passant i s’apropava setmana santa, per a anar al meu poble. L’any passat ens vam juntar molts del poble, la qual cosa no passava desde feia molt de temps.
No podia imaginar que desprès de 3 mesos, arribara l’estiu i començaria ja a estudiar per al meu futur, com es baxillerat.
Van ser 3 mesos durs, ja que teniem examens més forts, més llargs…necessitavem preparar-nos per a baxiller.
El fi de curs va arribar, i les notes van ser bones. Vaig tindre el graduat amb bones notes, que era el que jo desitjava.
L’estiu va estar repartit entre el meu poble i Castelló. Vaig passar moments molt bonics açì en Castelló amb les meues amigues, i en el poble també.
Me’n vaig portar a una amiga de Castelló a les festes del meu poble, i de seguida va agafar-se al ritme del poble.
Va ser un estiu complet de moments, complet d'histories…
Però septembre s’apropava i cada vegada faltava menys per a començar una cosa forta i important, com es el baxillerat.

Crònica 3ºESO.

Un any nou arribava a la meua vida. Per fi havia arribat al curs on tot el món deia que era on es notava el gran canvi de l’ESO.
El primer dia va ser una semblança a la dels anteriors anys. Vaig arribar a classe, i em vaig trobar amb els meus companys de tota la vida. ¡UN ALTRE ANY JUNTS!
Cada classe del dia era un món diferent. Encara que aprenia, també treballava agust amb els meus companys. El que més m’agradaria destacar d’aquest curs, seria la tutora que ens va tocar, Verónica. El curs, va ser molt més fàcil gràcies a ella. Ens ajudava en tot, ens donava ànims, i sobretot ens donava confiança a l’hora de treballar.
En arribar el meu aniversari les meues amigues de l’equip de bàsquet, em va preparar una festa sorpresa en la meua villa.
Va ser tan perfecte, que mai oblidare el detall que em van fer. Mai oblidare eixa trucada que em van fer, dient-me que aniriem a la bolera però que abans tenia que anar a la meua villa a per els matalassos per a dormir en la meua casa perquè sino no hi havia suficient lloc per a totes. Quan vaig arribar a la villa, tot va ser una sorpresa, va ser impresionant, em vaig quedar sense paraules.
En arribar Decembre, vaig fer un viatge amb els meus pares a Barcelona a visitar als meus familiar ja que feia molt de temps que no ens veiem.
El meus cosins havien crescut molt i quasi ni els coneixia.
Va ser un Nadal molt trànquil, ja que en arribar a Castelló vaig estar amb els meus amics i la meua familia.
El ritme de classe ja es portava en falta, aixì que adaptar-se de nou no va ser dur.
Si no recorde mai, aquell any vaig putjar amb els meus pares a Borriol per a veure Sant Antoni. Alli es trobaven els amics dels meus pares que per a mi son com els meus tios. Vam passar la nit amb ells, i ens vam quedar a dormir alli a la casa que tenien els amics.
I durant aquest temps, que podriem resaltar que va ser un complet escàndol?
Va sorgir l’elecció del primer president negre, en EEUU amb el nom de Barack Obama.
I durant eixa època, es troba també la gran crisi que avui en dia encara hi ha.
Però els mesos anaven passant i va arribar la esperada magdalena.
Aquest any va ser un any nou, ja que em vaig fer colla amb molta gent i a la meitat de les persones no coneixia, però de juntar-nos amb tots vaig fer moltes amistats. Una d’elles amb unes de les persones que avui en dia son de les més importants en la meua vida, la bessones Melani i Laia.
Ja ens coneixiem d’alguna vesprada quan ens juntavem amb altres amigues, però mai havia tingut una conversació amb elles.
Vam començar a parlar i eixa amistat cada dia era més gran. La magdalena al seu costat i al costat de les de més persones de la colla van fer que fora una gran magdalena.
Però ara abans d’arribar a setmana santa, voldria destacar el gran fitxatge que van fer els Lakers, amb el grandísim jugador Pau Gasol, on aquest es trobava en l’equip Memphis a l’NBA.
Va arribar setmana santa i ens trobavem altra vegada amb el torneig d’Eivissa, però aquest any no tenia res de comparació amb l’any anterior. L’equip amb qui anavem no era el mateix, i els equips que ens trobavem en el torneig eren molt més fort que nosaltres. Però encara que no va ser tan increible com l’any passat, vaig conèixer a una persona molt important.
Andrea era eixa persona, era de Barcelona i la vaig conèixer quan vam jugar el primer partit del torneig contra el seu equip. Em va tocar defendre-la i a partir dels grits que em donava el meu entrenador, Andrea encara que no em coneixia, com em veia doloria per les queixes del meu entrenador em va ajudar durant el partit encara que fora la seua contrincant.
Al acabar el partir devia donar-li les gràcies pel que havia fet. Gràcies a això, vam passar els quatres dies molt unides, i el dia de la despedida va ser un dia molt dur per a les dos.
Era l’hora de tornar a classe, d’escomençar a possar-se les piles de veres perquè estiu es trobava molt a prop.
Aquest any va ser quan va triunfar tant la cançó del Chikiliquatre el qual va anar a Eurovisió per a representar a Espanya.
Però el fi de 3er de l’eso s’estava apropat i deviem decidir que agafariem per a 4t, ja que serien les optatives que portariem durant tot el curs següent.
Aixì, que desprès d’un any “dur” va arribar el que tant desitgem, l’estiu.
Aquest any vaig decidir anar al meu poble només per a les festes i aixì estar més temps amb les amigues de Castelló i per a viatgar a Madrid i Segovia amb els meus pares i els meus germans tranquilament, ja que aquestos viatges els portavem planetjant feia molt de temps.
Van ser uns viatges meravellosos amb la familia.
Respecte al meu gust sobre els esports, caldria destacar els Jocs Olìmpics en Pekin on Michael Phelps va guanyar 8 medalles d’or en natació.
Però l’estiu s’estava acabant i prompte arribaria l’ùltim any de l’eso.

Crònica 2ºESO.

Una altra vegada va arribar el dia dels grans nervis, pero no van ser tan grans com el primer any.
Va arribar el dia d’escomençar una altra vegada l’escola.
Vaig alsar-me prompte, mentres la meua mare em preparava el desdijú.
Necessitava veure als meus companys, ja que durant tot l’estiu no els vaig vore.
El que més desitjava era trobar-me amb les meues amigues, les dos Laures i MªJose.
Vam quedar les quatre en la plaça 25 per anar juntes i ahí trobar-nos totes.
Vam ser 10 minuts de abraços entre totes i de molta alegria per haver-nos trobat una altra vegada.
Aquest any, si que em va tocar amb els meus companys de tota la vida. Al veure les llistes em vaig possar molt contenta en tornar altra vegada a classe amb ells.
Com era una classe molt gran, en moltes classes estavem dividits, però això no perjudicava a res ja que en altres si que estavem tots junts.
Vam començar les classes, i aquest any si que el vaig començar amb ganes. Ens van tocar profesors que encara trobem a l’institut, com per exemple Charo, Rosa, Julia, Mari Cruz…
Mai oblidare les classes d’angles amb Jùlia, sempre eren molt llargues, pero aquell any, va ser l’any que més vaig aprendre anglès.
Caldria destacar, sobretot les classes de mùsica amb Jaume. Vam tocar moltes cancions conegudes i molt boniques, com per exemple Titanic.
Tinc el record, de moltes classes de Castellà amb Charo i de Ciències amb Mari Cruz,quan ens amagavem i es pensavem que no estavem en classe i anaven per els passadissos a buscar-nos.
M’en recorde que el cap de semana del 23 de Novembre (el meu anivesari) els meus pares em van regalar el meu primer mòbil. No ho podia creure, portava molt de temps demanant un mòbil i per fi el vaig aconseguir.
Van seguir passant el mesos, i a l’altura de Nadal, el meu entrenador ens va donar la noticia de que en semana santa aniriem a Eivissa de torneig els quatre dies.
Totes ens vam quedar parades, no saviem com reaccionar, moltes de nosaltres mai haviem agafar un vaixell i ho fariem per a anar a aquell torneig.
Però les setmanes anaven passar i va arribar Nadal. Era el cap de semana del 28 quan teniem un torneig en Madrid. Vam anar a un campament menut. Voldria descatar sobretot, el menjar que estava molt dolent i el fred que feia eixos dias.
Vam jugar en un poliesportiu que pareixia una carpa de magdalena, aleshores el fred que feia era insoportable i es quan nosaltres ens enfriavem abans de jugar.
Quan estaven allí, ens van portar a vore el partir dels Estudiants en un poliesportiu enorme. Mai havia tingut eixa sensació, va ser una experiencia inolvidable que mai en la vida oblidare. Un partit de bàquet impresionant.
Però quan vam tornar a Castelló vaig tindre la pitjor noticia que em podien haver donat, la meua àvia havia mort.
Ja havie perdut a dos avis, però era xicoteta i no m’enrecordave de res, però aquesta ja era més major i és va costar molt reaccionar quan em van donar la noticia. No ho podia creure. Els meus pares em van ajudar molt i em van donar molts ànims per a que no estiguera mal, i el que més els tinc que agrair es que davant meu mai han estar mal i això em feia més fort ami.
Però estavem en Nadal i es trobavem els dinars familiars. Aquest any va ser molt més dur ja que la meua àvia faltava i feia una setmana que ens va deixar.
Va ser un Nadal molt dur i molt trist per a la meua familia. Durant eixe temps, em van presentar a una xiqueta que es deia Vanessa. No ens conèixiem de res, però ella em va ajudar molt amb lo de la meua àvia i amb tots el problemes que li contava. Des del primer moment, em va demostrar que era una vertadera amiga.
Va tornar el moment de tornar a l’escola. Vam començar les classes i vam intentar adecuar-nos ràpidamente al ritme que portavem abans.
Desprès d’esforç i ganes, va arribar la magdalena. Aquest any vam fer samarreta amb els companys de toda la vida. Va ser una magdalena amb els amics de sempre, amb els que sempre havien estat al teu costat desde que erem xicotets.
No vam poder disfrutar encara, ja que no tenien la edat suficiente per a eixir per ahí, però sempre estaven tots junts en la plaça de Grapa.
Vam putjar tots junts a la magdalena i vam baixar també caminant.
Tots el dies van ser un poc repetits, però almenys vam passar tota la semana junts.
Van passar dos setmanes molt ràpides i de seguida va arribar Eivissa, eixe torneig que tant estaven desitjant. Estava tot l'equip emocionat, va arribar el gran dia que tant estaven esperant durant tants mesos.
Va ser un viatge increible. Vam quedar campiones del torneig i vam conèixer a molta gent molt simpàtica i de molts llocs diferents.
Quan vam arribar desprès de dos setmanes increíbles, vam tornar a l’escola on la tornada va ser molt dura.
Però el que teniem en el cap ara, era el gran viatge a Castilla la Mantxa amb Toni.
Va ser un viatge impresionat. Mai havia estat tants dies amb la meua gent a totes hores. Era el primer viatge que em separava dels meus pares. Vaig disfrutar molt el viatge. Però no vaig poder acabar el viatge amb tots, ja que Laura, Raquel i jo ens teniem que tornar a Castelló perquè el nostre equip havia arribar a la fase. Aleshores els nostres pares van anar a recollir-nos a Madrid.
La fase va ser molt dura, ja que ens tocava competir amb equips molt forts, però aun això arribar fin ahí era molt difícil i no tot el mòn aplega.
Tocava apretar en les notes finals, ja que s’estava apropant l’estiu.
Era molt dur estudiar amb eixa calor, ja que cada vegada era més insoportable.
Però el dia final va arribar, tots estavem entusiasmats per les notes i perquè per fi arribava l’estiu que es l’estació que més ens agrada a tots.
I com de costum, van arribar les llàgrimes dels companys, els abraços de despedida…anaven a ser tres mesos separats.
Però eixe estiu no vaig estar els tres mesos en el meu poble, sino que només vaig estar el mig mes d’Agost i durant Juny i Julio, vaig quedar amb les meues amigues d’ací, on cada dia anavem a un lloc diferent per a disfrutar l’estiu al màxim.

Crònica 1ºESO.

Per fi va arribar el primer dia que tant estavem esperant. Crec que va ser el dia que més nervis vaig passar. No vaig poder dormir en tota la nit, i pel mati me’n vaig alçar prompte per a dutxar-me i no arribar tard a l’hora que haviem quedat.
Vaig possar-me la samarreta que em va regalar la meua mare amb un pantaló baquero. Vaig arribar a la plaça on haviem quedat tots, per arribar junts el primer dia de classe. Vam dir de quedar a les 8.00 encara que la presentación de l’institut era a les 9.30.
Aquest any, va ser diferent, ja que em van separar dels meus companys de tota la vida i només vam estar juntes quatre persones. Tindria que començar una vida nova amb altra gent que mai havia vist…amb persones desconegudes, mentres que tots els altres meus companys estaven junts.
Va ser un dia diferent, extrany, anavem perduts per l’institut ja que mai haviem caminat per eixos passadizos.
Vaig arribar a casa i li vaig contar tot el que ens havien ensenyat a la meua familia. Vaig dir-li a la meua mare que tenia por per començar una cosa tan important com era l’ESO pero ella em va tranquil•litzar i em va recolçar ja que confiava a que jo podia amb tot això.
La primera setmana, els professors ens van contar com treballariem al llarg de l’any, com ens puntuarien i com serien les seues classes.
Passaven les setmanes i cada vegada es notava més el canvi de l’escola a l’institut, però el que es tenia que fer, era aplicar-se i treballar.
El professor de geografia (Toni), ens va manar fer mapes d’Espanya, d’Europa, d’Àsia…mai havia fet tanta varietat de mapes i eixa experiencia nova, em va agradat molt, ja que vaig conèixer moltes coses noves de altres països.
Durant tot l’any tenia que saber compensar l’estudi amb el bàsquet, però jo ho vaig portar molt bé. Savia quantes eren les hores de cada cosa i com havia de fer per a que tinguera temps de tot.
Aquell any en bàsquet vaig conèixer a molt gent nova. Van arribar xiquetes noves al club on les van possar al meu equip i vaig fer molt bona amistat amb elles. Va ser un any que va marcar la meua vida, en el sentit de l’esport, ja que eixe any em van ensenyar molt i vaig aprendre molt de l’esport que més m’agrada.
Va arribar el meu aniversari i els meus pares em van alçar felicitant-me i em van dir que m’alsare prompte que anavem a menjar a un lloc. Em van portar al meu lloc preferit, Telepizza. Vam passar tot el dia junts, i durant tot el dia em va felicitar molta gent, inclus gent que pensava que no s’enrecordaria.
Van passar els mesos i va arribar Nadal. Com tots els any, tot el mòn està impacient per tindre vacances, però abans d’açó donaven les notes, on van ser totes molt bones, de veritat que no em podia queixar.
Va arribar la nit de Nadal on es va juntar tota la familia. La vesprada d’eixe mateix dia, vam quedar els amics per a estar una estona en la plaça abans de anar-nos-en tots amb les seues families per a passar la nit més important de Nadal.
Van passar un bona nit, jugant a cartes, contant xistes, rient…
Al dia següent, com era el dia de Nadal, vam anar a dinar a casa de la meua cosina que s’havia comprat un pis nou i ens va invitar a tota la familia. Eixe dia m’enrecorde, que vaig possar-me el meu vestir preferit, ja que ens juntavem amb la familia que venia de Barcelona i feia molt de temps que no els veia.
Vaig passar tot el dia amb els meus cosins de Barcelona jugant, ja que tenen la mateix edat que jo.
Durant tot el Nadal vaig estar al costar dels meus pares, però alguna vesprada quedavem els amics per anar a la plaça i estar una estona junts.
Però el dia de tornar a l’escola va arribar. Desprès de les festes sempre costa adaptar-se però va ser ràpid i tot va seguir el mateix ritme que abans de les vacances.
Si no recorde mal, aquell any va guanyar el Barça la lliga, i com en la meua casa tots son del Barça va anar a la font per celebrar-ho. Hi havia molta gent gritant, disfrutant i feliç ja que el seu equip havia guanyat la lliga.
Un fin de setmana de Gener, vaig anar al meu poble a visitar al meu oncle que estava malat, i em vaig trobar el pobre tot nevat. Pel matí vaig visitar al meu oncle però per la vesprada vaig estar amb el meus amics del pobre.
Va arribar la setmana que tant estava esperant, la copa del Rey de Baloncesto, ja que eren tres dies plens de bàsquet i això m’encatava. La victòria va ser per a Tau Baskonia, ja que durant tot l’any va fer un treball explendid.
Durant la meua part de bàsquet aquest any vam arribar lluny, vam conseguir copes i vam guanyar la lliga de Castelló. Tot això es devia a la bona companyia entre les jugadores i la bona funció de l’entrenadora ja que ens donava molta confiança a l’hora de jugar.
Va arribar Març i va portar a la magdalena. Va ser el primer any que vaig putjar amb les meues amigues caminant ja que sempre havia putjar amb carromato i amb els meus pares.
Ens vam fer samarretes totes les amigues i va ser la primera magdalena que eixiem per carrer juntes i soles. Va ser una magdalena diferent, ja que era el primer any que ens deixaven eixir, però no molt ja que només teniem 12 anys i saviem que encara ens faltaven molts anys per a disfrutar de veres de la magdalena.
Vam tornar a l’escola una altra vegada, i va ser altra vegada molt dur seguir el ritme d’abans. Però de seguida va arribar setmana santa i vaig anar al meu poble amb els meus amics, amb els quals que no tenia cap contacle amb ells ja que encara no teniem mòbil.
Eixa setmana santa m’enrecorde que va ser molt freda.
Vam arribar a l’escola i només faltaven tres mesos per a estiu. Eixos tres mesos, em vaig possa les piles i vaig estudiar molt per a traure bones notes i disfrutar de l’estiu amb els meus amics.
Va arribar eixe 2 de Juny, on la meua mare em va donar la noticia de que el meu cosí havia nascut. Vaig possar-me molt contenta i vaig cridar a la meua tia per a donar-li la enorabona. Vaig anar a l’hospital amb els meus pares i vaig veure a Jaume, el meu cosí.
Era molt xicotet, i molt guapo. La meua tia em va deixar agafar-lo i vaig tindre-lo en els meus braços durant una estona.
Va arribar el gran dia de les notes. No estava preocupada ja que savia que no m’havia caigut ninguna, però estava nerviosa per quina nota havia tret. Però també va ser el dia de despedida dels meus companys. Encara que havia sigut un any diferent, amb gent nova, vaig agafar molta confiança amb els meus companys i em donava llàstima separar-me d’ells.
El 17 de Juliol el meu cunyat em va regalar un viatge a portaventura amb la meua germana. Ell ja savia desde feia molt de temps que em feia molta il·lusió anar a portaventura perquè mai havia anat i un dia em va despertar prompte i em va donar la gran noticia. Va ser un dia diferent, va ser un dia molt divertit al costar del meu cunyat i de la meua germana.
A principi d’Agost, em vaig anar al meu poble amb la meua iaia fins que els meus pares tingueren festa i pogueran estar amb nosaltres en el poble.
Una vesprada d’Agost, vam anar el amics del meu poble i jo a Conca i vam veure la pel•lícula del Perfume. No em va agradar molt ja que jo volie veure Infiltrados.
Encara que no em va agradar molt la pel•lícula va ser un dia magnìfic al costat dels meus amics, ja que cada moment amb ells tenia que disfrutar, ja que només ens juntem tots quan arriba l'estiu.
Eixe mateix estiu vaig fer molt bona amistat amb una amiga del meu poblre que mai havia imaginat arribar a tindre, ella i jo erem molt diferents i mai en la vida haviem parlat, però un dia vam començar a parlar i com a ella també li agradava jugar a bàsquet, vam tindre una conversació sobre aquest tema i dia tras dia vam seguir parlant però desprès de diversos temes.
Durant els dies, eixa amistat anava creixent, i em ajudar molt amb els deures que tenie per a estiu, ja que ella es dos anys més major que jo.
Va arribar el moment de tornar a Castelló perquè les festes havien acabat, pero en arribar es trobava el Campionat Mundial de Bàsquet.
Va començar el 19 d’Agost fins al 3 de Septembre. Va ser una victòria clara per a la selecció Espanyola desprès d’haver fet un campionat impresionat. La medalla d’or estava totalmente guanyada per cadascun dels jugadors que formaven l’equip Espanyol.

Magdalena 2010

Castelló es prepara per a les festes de la Magdalena. Els festejos comencen cada any el tercer dissabte de Quaresma i els castellonencs commemoren en elles la fundació de la ciutat. Fa més de set segles, en 1252, els habitants de Castelló van abandonar les muntanyes per a traslladar la seva ciutat al pla. El pistoletazo de sortida d'aquestes festes ho dóna la Cavalcada del Pregó, una desfilada que el pregoner convida als ciutadans i visitants a participar en les festes. No obstant això, el moment més esperat de les festes és la Romeria dels Canyescuando es camina fins a l'ermita de Magdalena, en les muntanyes. També és molt popular la desfilada de gaiates monuments de llum i color que s'exposen en tots els barris de la ciutat. Finalment, amb la encesa de gaiates viuràs moments espectaculars. Durant tota una setmana les revetlles, fires, concerts, focs artificials, espectacles taurs i sopars populars omplin el cartell de festiu de Castelló. No et perdis aquestes festes declarades d'interès turístic nacional, escoltaràs la música, oloraràs la pólvora de les mascletaes i sentiràs el fervor l'hi Romiatge de Canyes.

Resum del fragment del llibre dels fets del Rei Jaume I-EL CONQUERIDOR

Tema: Elecció del nom de Jaume I.
La mare del Rei Jaume I, va agafar dotze candeles on les va encendre per a que la que més durés encesa seria la que li possaria el nom del seu fill. Per aquesta raò la que va durar més és la que portava el nom de l'apòstol Sant Jaume.

Resum de la crònica de Ramon Muntaner

Tema: Defensa de la cuitat de Gal·lípoli.
Ramon Muntaner i els seus sis cavallers es preparen per a lluitar contra els genovesos. Quan els genovesos es trobaven lleugers sense pes ni calor, els homes de Ramon Muntaner van atacar-los. Però aquestos (els genovesos) espantats, se'n van tornar a les galeres d'on havian desembarcat.

TIRANT LO BLANC

Estimat diari, ja que cada entrada que he fet no he fet quasi valoració, m'agradaria fer una en general.
Però que podria dir d'aquesta història? Hi han agut parts sorprendets de batalles, i també prop sobre el tema de l'amor.
Com tan sols un home pot ser tan cavalleros, bona persona, educat, lluitardor...son tots els adjectius que li podriem adquirir a Tirant. Ens a mostrar una figura idea de cavaller.
El que menys m'ha agradat del llibre, esque ens apareixen a muntó de personatges la qual cosa m'embolicava cada vegada que agafava el llibre per a continuar amb l'història.
Però ara cal destacar la forma de ser de Tirant amb Carmensina, aunque li agradava molt, aquest sempre s'ha mostrar un home eduact ja que aquesta només tenia 14 anys i no podia tratar-la com una dama amb alta edat.
Finalment, la meua opinió sobre aquest llibre no es mi positiva ni negativa, però dir que ami els llibres de cavalleria no son dels meus preferits, però aun aixì no ha estat mal, aunque en algunes parts et trobaves amb escènes un poc aburrides.
Considere que es un llibre ideal, per a mostrar una figura perfecta de cavaller.

TIRANT LO BLANC

Capítols XII-XIII-XIV
En aquestos últims capítols ens troben el final de l’amor entre Tirant i Carmensina.
En aquestos tres capítols trobem més importancia sobre els papers de La Viuda Reposada i Plaerdemavida. Plaerdemavida que serveix com a confident entre la princesa i Tirant, donant-li oportunitats a Tirant per a poder mostrar-li a la seua estimada el que sent cap a ella, com per exemple quan li va tancar en una caixa per a poder vore a la seua princesa nua. Tirant és va mostrar com un cavaller ja que no volia acceptar les propostes de Plaerdemavida perquè ell abans de tot volia respetar-la, però finalment va acabar fent cas a Plaerdemavida per aixì poder mostrar a Carmensina el que sentia cap a ella.
I que podriem dir de l’actitud de La Vuida Reposada? Sobretot resaltar la seua gelosia cap a Carmensina, ja que estimava a Tirant. Li va fer creure a Tirant que Carmensina li era infidel amb el negre Lauseta. Aquesta va disfressar a Plaerdemavida de Lauseta i va quedar a una hora amb Tirant en l’hort per a que aquest el veiera amb els seus propis ulls. Lausea (Plaerdemavida) va besar, tocar i se’n va portar a la princesa a una cambra que hi havia en l’hort. Aquest va quedar desilusionat amb el seu amor cap a la princesa i va decidir marxar el més prompte posible cap al castell de Malevi sense acomiadar-se d’ella. Carmensina va dir-li a Plaerdemavida que anara a parlar amb Tirant per saber el perquè de la seua eixida sense avisar. Plaerdemavida li va contar tota la veritat a Tirant sobre la disfressa, però aquest és sentia culpable i el que desitjava era morir perquè és sentia culpable.

TIRANT LO BLANC

Capítols X-XI
Trobem l’útima guerra del llibre i la treva que proposen el Gran Turc i el Soldà.
La primera guerra que succeix al mar es aquesta, i ens mostra una gran dificultat per a vencer-la ja que disponien de menys naus i galeres que els turcs. Però aunque disponien de poques papeletes per a guanyar, Tirant es va comportar com un autèntic cavaller, ja que acceptava tot tipus de consells, com per exemple els del mariner Galançó, que sabia com podien guanyar la batalla o en tot cas eixir darrere si fuguen. I que podiem dir de l’estratègia de les llums? Van aconseguir atemorir al Gran Caramany, al rei de la sobirana Índia i a totres las naus.
Els homes de Tirant, també van demostrar com el seu senyor que eren uns bons cavallers, quan conquerien naus enemigues.
Quan Tirant arriba a Constantinoble es troba amb tres raons: primer, or el triple de pes del Gran Caramany i quan la balança estiga igualada amd pedres precioses l’inclinan a la part de Tirant, la segona; or una vegada i mitja del pes de la sobrania del rei d’Índia i la tercera; proposen un pacte de pau amb el casament de Carmensina amb el Gran Soldà,
L’Emperador va acceptar la trava pensat que seria beneficiòs per la malaltia de Tirant.
Al final del capítol trobem una escena tensa ja que Tirant i Carmensina quasi son descoberts per l’Emperador i l’Emperadriu.

TIRANT LO BLANC

Capítol IX
Com podem observar, el tema principal es l’amor en aquest capítol. Ens mostra el primer encontre entre Tirant i Carmensia, Estefania i Conestable.
La donzella de Carmensina, li conta a Estefania i a Carmensina que havia somiat que havien passat els quatre junts la nit per a crear una estrategia, ja que aquesta les havia espiat. Estefania i Conestable, és van deixar portar per els seus sentiments i es van acostar, mentres que Tirant i Carmensina no van fer res, a causa de que ella no li deixava fer-li res.

TIRANT LO BLANC

Capítols VII-VIII
En aquestos dos capítols, trobem que el tema principal també es la guerra. Observem la gran batalla que realitza Tirant i la seua valentia a l'hora de lluitar. Sabia que podia acabar amb la vida de el Soldà, el Gran Truc i el rei d’Egipte, pero no ho va poder aconseguir per l’error de Diafebus en apareixer en la batalla quan Tirant li havia dit que no entrara.
En la gran batalla, Tirant ens mostra un home fort, i sobretot valent, ja que es trobava lluitant encara que estava ferit.
En veure el que estava pasant, els moros abandonaren la batalla. Tirant es mostrava enfadat amb Diafebus, ja que no li havia fet cas. Però aquest va demostrar una altra vegada el seu efecte de generositat, otorgant-li a Diafebus el títol de Conestable i el comtat de San Àngel.

TIRANT LO BLANC

Capítols III-IV-V-VI
Aquestos quatre capítols que ens troben a continuació, podriem dir que el seu tema principal es la guerra.
Cal destacar la generositat del cavaller, com ho fa Tirant amb els seus homes, entregant-les armes i cavalls i ell quedan-se sense res.
També observem l’enginy que realitza Tirant per a conseguir vencer als seus enemics.
I que podiem dir del regal que li va donar Carmensina quan marxava? Eixa blusa de seda blanca, que li va donar per a ficarse-la davall de l’armadura en cada combat que tenia i aixì tindre algun record d’ella.
Sobre aquesto capitos, destacar sobretot la bona persona que podria arribar a ser Tirant. Com és per exemple, en el desafiament del rei d’Egipte, que es va mostrar tot un home, i segur de si mateix.

TIRANT LO BLANC

CAPÍTOLS I-II
Observem que en aquestos dos capitols el tema que predomina es l’amor. També apareix Tirant com un dels millors caballers, que han existit en l’història de la cavalleria. L’emperador de Constantinoble va cridar ajuda al rei de Sicília per a que Tirant l’ajudara a recuperar el seu honor i les seues terres. Aquest veie a Tirant com el seu fill mort, i confiaba en ell a l'hora de recuperar el que havien perdut pels moros, el Soldà i el Gran Turc.
Ara ens trobariem la part en que Tirant s’enamora de Carmensina amb tan sols mirar-la.
Carmensina s’adona de el que estava pasant Tirant, aixì que li va donar consells per a eixir viu de les batalles en les que s’anave a trobar.
D’aquestos dos capìtols, caldria destacar, la seguretat que te el rei de Constantinoble amb Tirant.
I també com es va declarar Tirant a Carmensina, d’una forma tan romàntica, com es la de l’espill.