Crònica 1ºESO.

Per fi va arribar el primer dia que tant estavem esperant. Crec que va ser el dia que més nervis vaig passar. No vaig poder dormir en tota la nit, i pel mati me’n vaig alçar prompte per a dutxar-me i no arribar tard a l’hora que haviem quedat.
Vaig possar-me la samarreta que em va regalar la meua mare amb un pantaló baquero. Vaig arribar a la plaça on haviem quedat tots, per arribar junts el primer dia de classe. Vam dir de quedar a les 8.00 encara que la presentación de l’institut era a les 9.30.
Aquest any, va ser diferent, ja que em van separar dels meus companys de tota la vida i només vam estar juntes quatre persones. Tindria que començar una vida nova amb altra gent que mai havia vist…amb persones desconegudes, mentres que tots els altres meus companys estaven junts.
Va ser un dia diferent, extrany, anavem perduts per l’institut ja que mai haviem caminat per eixos passadizos.
Vaig arribar a casa i li vaig contar tot el que ens havien ensenyat a la meua familia. Vaig dir-li a la meua mare que tenia por per començar una cosa tan important com era l’ESO pero ella em va tranquil•litzar i em va recolçar ja que confiava a que jo podia amb tot això.
La primera setmana, els professors ens van contar com treballariem al llarg de l’any, com ens puntuarien i com serien les seues classes.
Passaven les setmanes i cada vegada es notava més el canvi de l’escola a l’institut, però el que es tenia que fer, era aplicar-se i treballar.
El professor de geografia (Toni), ens va manar fer mapes d’Espanya, d’Europa, d’Àsia…mai havia fet tanta varietat de mapes i eixa experiencia nova, em va agradat molt, ja que vaig conèixer moltes coses noves de altres països.
Durant tot l’any tenia que saber compensar l’estudi amb el bàsquet, però jo ho vaig portar molt bé. Savia quantes eren les hores de cada cosa i com havia de fer per a que tinguera temps de tot.
Aquell any en bàsquet vaig conèixer a molt gent nova. Van arribar xiquetes noves al club on les van possar al meu equip i vaig fer molt bona amistat amb elles. Va ser un any que va marcar la meua vida, en el sentit de l’esport, ja que eixe any em van ensenyar molt i vaig aprendre molt de l’esport que més m’agrada.
Va arribar el meu aniversari i els meus pares em van alçar felicitant-me i em van dir que m’alsare prompte que anavem a menjar a un lloc. Em van portar al meu lloc preferit, Telepizza. Vam passar tot el dia junts, i durant tot el dia em va felicitar molta gent, inclus gent que pensava que no s’enrecordaria.
Van passar els mesos i va arribar Nadal. Com tots els any, tot el mòn està impacient per tindre vacances, però abans d’açó donaven les notes, on van ser totes molt bones, de veritat que no em podia queixar.
Va arribar la nit de Nadal on es va juntar tota la familia. La vesprada d’eixe mateix dia, vam quedar els amics per a estar una estona en la plaça abans de anar-nos-en tots amb les seues families per a passar la nit més important de Nadal.
Van passar un bona nit, jugant a cartes, contant xistes, rient…
Al dia següent, com era el dia de Nadal, vam anar a dinar a casa de la meua cosina que s’havia comprat un pis nou i ens va invitar a tota la familia. Eixe dia m’enrecorde, que vaig possar-me el meu vestir preferit, ja que ens juntavem amb la familia que venia de Barcelona i feia molt de temps que no els veia.
Vaig passar tot el dia amb els meus cosins de Barcelona jugant, ja que tenen la mateix edat que jo.
Durant tot el Nadal vaig estar al costar dels meus pares, però alguna vesprada quedavem els amics per anar a la plaça i estar una estona junts.
Però el dia de tornar a l’escola va arribar. Desprès de les festes sempre costa adaptar-se però va ser ràpid i tot va seguir el mateix ritme que abans de les vacances.
Si no recorde mal, aquell any va guanyar el Barça la lliga, i com en la meua casa tots son del Barça va anar a la font per celebrar-ho. Hi havia molta gent gritant, disfrutant i feliç ja que el seu equip havia guanyat la lliga.
Un fin de setmana de Gener, vaig anar al meu poble a visitar al meu oncle que estava malat, i em vaig trobar el pobre tot nevat. Pel matí vaig visitar al meu oncle però per la vesprada vaig estar amb el meus amics del pobre.
Va arribar la setmana que tant estava esperant, la copa del Rey de Baloncesto, ja que eren tres dies plens de bàsquet i això m’encatava. La victòria va ser per a Tau Baskonia, ja que durant tot l’any va fer un treball explendid.
Durant la meua part de bàsquet aquest any vam arribar lluny, vam conseguir copes i vam guanyar la lliga de Castelló. Tot això es devia a la bona companyia entre les jugadores i la bona funció de l’entrenadora ja que ens donava molta confiança a l’hora de jugar.
Va arribar Març i va portar a la magdalena. Va ser el primer any que vaig putjar amb les meues amigues caminant ja que sempre havia putjar amb carromato i amb els meus pares.
Ens vam fer samarretes totes les amigues i va ser la primera magdalena que eixiem per carrer juntes i soles. Va ser una magdalena diferent, ja que era el primer any que ens deixaven eixir, però no molt ja que només teniem 12 anys i saviem que encara ens faltaven molts anys per a disfrutar de veres de la magdalena.
Vam tornar a l’escola una altra vegada, i va ser altra vegada molt dur seguir el ritme d’abans. Però de seguida va arribar setmana santa i vaig anar al meu poble amb els meus amics, amb els quals que no tenia cap contacle amb ells ja que encara no teniem mòbil.
Eixa setmana santa m’enrecorde que va ser molt freda.
Vam arribar a l’escola i només faltaven tres mesos per a estiu. Eixos tres mesos, em vaig possa les piles i vaig estudiar molt per a traure bones notes i disfrutar de l’estiu amb els meus amics.
Va arribar eixe 2 de Juny, on la meua mare em va donar la noticia de que el meu cosí havia nascut. Vaig possar-me molt contenta i vaig cridar a la meua tia per a donar-li la enorabona. Vaig anar a l’hospital amb els meus pares i vaig veure a Jaume, el meu cosí.
Era molt xicotet, i molt guapo. La meua tia em va deixar agafar-lo i vaig tindre-lo en els meus braços durant una estona.
Va arribar el gran dia de les notes. No estava preocupada ja que savia que no m’havia caigut ninguna, però estava nerviosa per quina nota havia tret. Però també va ser el dia de despedida dels meus companys. Encara que havia sigut un any diferent, amb gent nova, vaig agafar molta confiança amb els meus companys i em donava llàstima separar-me d’ells.
El 17 de Juliol el meu cunyat em va regalar un viatge a portaventura amb la meua germana. Ell ja savia desde feia molt de temps que em feia molta il·lusió anar a portaventura perquè mai havia anat i un dia em va despertar prompte i em va donar la gran noticia. Va ser un dia diferent, va ser un dia molt divertit al costar del meu cunyat i de la meua germana.
A principi d’Agost, em vaig anar al meu poble amb la meua iaia fins que els meus pares tingueren festa i pogueran estar amb nosaltres en el poble.
Una vesprada d’Agost, vam anar el amics del meu poble i jo a Conca i vam veure la pel•lícula del Perfume. No em va agradar molt ja que jo volie veure Infiltrados.
Encara que no em va agradar molt la pel•lícula va ser un dia magnìfic al costat dels meus amics, ja que cada moment amb ells tenia que disfrutar, ja que només ens juntem tots quan arriba l'estiu.
Eixe mateix estiu vaig fer molt bona amistat amb una amiga del meu poblre que mai havia imaginat arribar a tindre, ella i jo erem molt diferents i mai en la vida haviem parlat, però un dia vam començar a parlar i com a ella també li agradava jugar a bàsquet, vam tindre una conversació sobre aquest tema i dia tras dia vam seguir parlant però desprès de diversos temes.
Durant els dies, eixa amistat anava creixent, i em ajudar molt amb els deures que tenie per a estiu, ja que ella es dos anys més major que jo.
Va arribar el moment de tornar a Castelló perquè les festes havien acabat, pero en arribar es trobava el Campionat Mundial de Bàsquet.
Va començar el 19 d’Agost fins al 3 de Septembre. Va ser una victòria clara per a la selecció Espanyola desprès d’haver fet un campionat impresionat. La medalla d’or estava totalmente guanyada per cadascun dels jugadors que formaven l’equip Espanyol.