Exemple d'un text impersonalitzat i modalitzat

TEXT AMB RECURSOS D'IMPERSONALITZACIÓ

L'economia és una ciència, la qual estudia la manera en que els membres d'una societat decideixen emprar els recursos per a produir ben i serveis i distribuir-los als membres d'una societat per al seu consum. Podem dir per tant que l'economia és un bé per a tots i cal recordar que aquesta ciència ha sigut estudiada per grans científics.

• Aquest tipus de textos, els textos d'impersonalització, no poden tindre dictis de personalitat, ja que la seua finalitat és transmetre una opinió.

ELS AMANTS

Aquesta poema va ser publicat l’any 1971 i el qual va ser escrit per Vicent Andrés Estellés. Periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània.

ELS AMANTS
La carn vol carn (Ausiàs March)

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta,
ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Tema:
-El tema principal d’aquest poema és la passió i l’amor que hi ha entre els dos amants valencians. No hi havien a Valencià amats que s’estimaren com ells.
Quina mena d’amor s’hi reflecteix?
S’hi reflectéis sobretot un amor intern, però també observem que hi apareix una atracció física entre els amats i un amor passional.
Per què va encapçalat per una cita d'Ausiàs March:
-Perque fa servir molt l’amor carnal, ja que ens mostra que tots els èssers humans necessiten el contacte físic amb altra persona. Per molt que l’evitem, es quasi imposible evitar eixe contacte.

LLUITA PER L'AMOR

Açi teniu el poema que vam fer Laura Olivares i jo, esperem que us agrade!


Vostre amor vull tindre, perquè us estime
i no deixaré que el gelòs l’arruïne.
Lucharé per vos, perquè us ame
Ja que jo sobre el vostre cor camine.

Vull confesar que sou la meua vida
l’aire que respire i em dona alegria,
amb ulls plorant per la nostra eixida
el gelós enfrentat amb valentía.

Desprès de llegir Tristany i Isolda

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:
2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agradacantar i tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima.
Tristany
-Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil•lar.
Isolda la blonda
-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; en d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.
Rei Marc
-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.
Kahedi
-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona
Isolda la de les blanques mans

3. Qui explica tota la història?
Un joglar
4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
En tercera persona del singular i punt de vista extern.
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

-Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.-TINTAGEL
-Trobades nocturnes amb Isolda.-GRAN PI
-On es refugien els amants.-LA FOREST DEL MOROIS
-Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el orester traïdor i el rei Marc.-CREU ROJA
-Límit del reialme del rei Marc.-BLANCA LANDA
-On s'alberga Tristany.-CABANA D'ORRI
-Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.-SAN LLOBÍ
-On són enterrats els amants.-LA CAPELLA DE TINTAGEL
6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:
D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A.Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca.
7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:

-Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada.-GLOSADOR
-Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.-POETA
-Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.-TROBADOR
-Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musical.-JOGLAR
-Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdota.-BARD
8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:
LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR
9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.
-AUSBERG
-CUIRASSA
-ELM
-ESCUT
-ESPASA
-FALDATGE
-GUARDABRAÇ
-MANYOPLA
-VISERA

Resum del poema d'Ausiàs March

El poema ens explica l'agonia i el desig de mort del poeta per motius amorosos. És un poema que se'ns presenta bàsicament marcat per una concepció pèssima de l'amor. És un fil conductor pels estats d'ànims del poeta. Aquest no vol seguir aixì, amb eixa pena que li presenta problemes i que cada vegada se li apodera més. Mostra la seua pena, i es queixa que no hi ha ningú més desgraciat que ell a causa de l'amor. La tristesa cada vegada se li va apoderant més. Per a ell no amar significa morir. El poeta invoca a la dama que amaga sota el senyal Llir entre cards. Cada vegada sent que se li acosta l'hora en que s'acabarà la seua vida. La seua esperança està condemnada a viure en aquest mòn morta.

Abans de llegir Tristany i Isolda

Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces

Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó delsdeslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyatKaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta

HISTORIA DE TROBADORS

-Tot va escomençar en el S.XIII quan Joan de Mariola, trobador d’Aragó, va tindre que anar-se al palau de Catalunya per poder continuar la seua vida.

Quan va arribar al palau, és va encontrar amb l’il·lustrisim Ferran de Sergerà, que era un dels majors fiscals de l’época, acompanyat de la seua senyora Na Maria. Ella era jove, amb cabells llargs i llisos, ull clars i pell emblanquida. Joan al arribar és va fixar totalment en Maria i va escomençar a escrivir canços adreçades a ella.

Tras varies canços que li va dedicar, aquesta va quedar totalment enamorada d’ell. La seua amistat va canviar des de que va arribar Joan al palau, de tindre un simple afecte d’amics, a tindre en comú un amor.
Un dia, un llausenger del palau anomenat Robert de Menrena va tindre sospetxes sobre la relació que tenia el trobador amb la senyora de Ferran de Sergerà. Va estar espiant-los durant uns dies i es va adonar que Joan l’escrivie canços a Maria, on va decidir contar tot el que havie vist a Ferran.

Aquest, en sentir el que deia el llausenger, va anar directament a parlar amb la seua senyora per a que li diguera si era cert el que deia Robert. Ella li va afirmar tot el que tenia amb Joan, perquè l’estimava i no volia enganyar més al seu marit i amagar el seu amor. Ferran cabretjat va anar a pensar alguna trampa per arruinar la vida de la seua esposa, i mentre ho feia la va tancar en una habitació sense contacte de ningú. Ferran va pensar que difondre la mort de la seua esposa, podria ser un bó xafardeo per arruinar al trobador.
Joan no savia res de que Ferran savie que ell i la seua senyora s’estimaven.

Un matí, va arribar als seus oits la mentida de la mort de la seua estimada i com es pensave que era veritat, va decidir acabar amb la seua vida perque no encontrave sentit al món si no estave Maria al seu costat.

Ferran volie aconseguir arruinar a la seua dona i quan es va enterar de que Joan s’havie suïcitat, va deixar a la seua dona en llibertat per a que s’enterare de la notìcia del seu amor. Maria va entrar en una depressió i cada dia que passave volie acabar amb la seua vida, però la companyia del seu marit no la deixave, i va tindre que passar el rest dels seus dies, al costat d’un home que no estimave per res del món.

POESIA TROBADORESCA

Trobadors i Trobairitzs

-La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar en una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. És la primera mostra de literatura culta, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània al segle XII, i el seu desenvolupament al llarg del XIII, va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história. Als poemes d’amor li deien amor cortés.

Els poetes que integren la lírica provençal són els anomenats trobadors. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa. L’ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII.
El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual havia de ser difosa per mitjà del cant. El que importa és que el trobador, reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, on adquiria una categoria que li permetia ocupar un lloc a les corts. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità. En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fa de clau secreta perquè la seua amada sàpiga que s’adreça a ella. La poesia trobadoresca, era sobre tot de temàtica amorosa.

La poètica dels trobadors, s’orgeix a Occitània a finals del segle XI. En aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'Occità o de la llengua d'Occident era poc qüestionada. Els trobadors provençals van aconseguir crear una llengua literària comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans. La seva poesia és va convertir en la primera mostra de literatura d'alta exigència artística en llengua vulgar que va conèixer l'Europa cristiana, i la seva influència en l'esdevenidor de la cultura occidental. La seva literatura, a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia.

• Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, fins que es casava i passava a dependre del marit. El casament, estava creat per l’aristocràcia. La dona havia de parir fills, però si fracassava una i altra vegada, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col•locada en un convent. No se li permetia estar sense marit durant molt de temps.
• Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.
Eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Sabien de lletra i de música, competien amb els trobadors per ser bones "corteses", i mostrarven un exemple igualitari de sexes a l'Edat Mitjana. Només apareixen citades en revistes molt especialitzades. Tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama.
• La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Però l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a Occitània.


El vincle amorós entre el trobador i la seva dama es basa en un amor delicat o fi d'amor.
No podriem compara l’amor de l’Edat Mitjana amb el de l’actualitat, ja que en aquells temps, quan volies expresar els teus sentiments ho feies a travès d’una poesia, però avui en dia no cal fer res d’això, només cal conéixer a aquella persona que penses que seras feliç amb ella i mostrarse-lo en persona i no per mitjà de poesies.

L'AMOR ÉS TROBAR LA FELICITAT AL COSTAT D'ALTRA PERSONA

Moltes vegades ens preguntem que és l'amor, però de veritat ho sabem?

L'amor podriem dir que és això que sentim per una persona, allò que sents al estar al costat de eixa persona que sents que realment et fa feliç i que sents que es eixa persona amb la que vols estar.
No podem trobar una definició concreta a la paraula amor, ja que cada persona te una definició diferent.

Cadascun té la seua propia definició segons els sentiments que sents dins del teu cor. L'amor en molts moments de la teua vida et fa perdre el temps pensant en eixa persona en cada moment, en eixe sentimet que sents cap a ella. No sents opinions de ningú ni fas cas de cap comentari .

També ens podem trobar que n'hi han diferents tipus d'amor com el que sents cap a una persona, l'amor familiar, l'amor entre amics...

Sincerament, es podria viure en aquest món sense amor?

No crec que una persona puga viure sense amor, perquè sense amor no hi hauría món.

Sempre és veu a l'amor con una condició de la vida fantàstica, però no sempre és positiu.

La pèrdua de l'amor a vegades ens fa sentir un dels dolor més profunds. Però mai deberiem d'oblidar que darrere d'un amor ve un altre, fin trobar eixe amor que realment morira per tu.

Penseu que l'edat en l'amor es un estorb?
Sincerament, hi han persones que pensen que l'edat no es cap inpediment en l'amor, perquè quan dues persones s'estimen, no importa res més. À pesar de tot l'amor es un medí lliure, que tot el món pot tindre, tant grans com menuts.

Podriem dir qué la dona ama amb més intensitat que l'home?

Pense que no podriem opinar sobre aquesta qüestió, ja que no podem mesurar com o amb quina intensitat amen o ens estan aman. Està clar que l'home por sentir igual o més que la dona, però avui en dia sabem que la dona te més sensibilitat que els homes.

Hi han persones que donen tot per l'amor. Quan s'estimen dues persones no importa res, no importa el obstaculs que tingan pel mig.

Tot el món sap que si no ets correspongut en l'amor es una dels pitjor sentiments que et pots trobar al llarg de la vida.

En definitiva de tot això, podriem dir que l'amor es un mitjà imprescindible per a la vida de les persones, veritat?

http://http//www.youtube.com/watch?v=s8TmOvK9TY8

DICCIONARI HISTÒRIC

L'època: fets i gent de la Baixa Edat Mitjana.
L'Edat Mitjana és el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (s.V) fins a la caigua de Constantinoble (1453) en poder dels turcs.

A continuació vaig a explicar unes paraules que crec que ens poden facil·litar a entendre mijor el tema:

• Al-Andalus
• Albiguesos
• Batalla de Muret
• Caiguda de Constantinoble
• Catalunya Nova
• Cisma
• Cisma d'Occident
• Cisma d'Orient
• Domini almohade d'Al-Andalus
• Edat mitjana: Baixa Edat Mitjana - Alta Edat Mitjana
• Escolasticisme
• Feudalisme
• Imperi Romà d'Occident
• Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
• Pere I el Catòlic
• Primera Croada
• Ramon Bereguer IV
• Unió de Catalunya i Aragó

Blog de Valencià

Açi escomença la primera publicació que faig en el meu blog. Espere que opineu sobre les idees que publique i que em proposeu vosaltre també idees noves. Crec que es una bona idea la d'aquest blog i pense que ens ajudarà a comprendre les coses dels temes mijor.
Fare tot el possible per a que el meu blog us agrade!

Un petó.