HISTORIA DE TROBADORS

-Tot va escomençar en el S.XIII quan Joan de Mariola, trobador d’Aragó, va tindre que anar-se al palau de Catalunya per poder continuar la seua vida.

Quan va arribar al palau, és va encontrar amb l’il·lustrisim Ferran de Sergerà, que era un dels majors fiscals de l’época, acompanyat de la seua senyora Na Maria. Ella era jove, amb cabells llargs i llisos, ull clars i pell emblanquida. Joan al arribar és va fixar totalment en Maria i va escomençar a escrivir canços adreçades a ella.

Tras varies canços que li va dedicar, aquesta va quedar totalment enamorada d’ell. La seua amistat va canviar des de que va arribar Joan al palau, de tindre un simple afecte d’amics, a tindre en comú un amor.
Un dia, un llausenger del palau anomenat Robert de Menrena va tindre sospetxes sobre la relació que tenia el trobador amb la senyora de Ferran de Sergerà. Va estar espiant-los durant uns dies i es va adonar que Joan l’escrivie canços a Maria, on va decidir contar tot el que havie vist a Ferran.

Aquest, en sentir el que deia el llausenger, va anar directament a parlar amb la seua senyora per a que li diguera si era cert el que deia Robert. Ella li va afirmar tot el que tenia amb Joan, perquè l’estimava i no volia enganyar més al seu marit i amagar el seu amor. Ferran cabretjat va anar a pensar alguna trampa per arruinar la vida de la seua esposa, i mentre ho feia la va tancar en una habitació sense contacte de ningú. Ferran va pensar que difondre la mort de la seua esposa, podria ser un bó xafardeo per arruinar al trobador.
Joan no savia res de que Ferran savie que ell i la seua senyora s’estimaven.

Un matí, va arribar als seus oits la mentida de la mort de la seua estimada i com es pensave que era veritat, va decidir acabar amb la seua vida perque no encontrave sentit al món si no estave Maria al seu costat.

Ferran volie aconseguir arruinar a la seua dona i quan es va enterar de que Joan s’havie suïcitat, va deixar a la seua dona en llibertat per a que s’enterare de la notìcia del seu amor. Maria va entrar en una depressió i cada dia que passave volie acabar amb la seua vida, però la companyia del seu marit no la deixave, i va tindre que passar el rest dels seus dies, al costat d’un home que no estimave per res del món.