dilluns, 21 de juny del 2010

PRESENTACIÓ; Victor Català

EQUIP

Com li podria donar les gràcies a cadascuna de eixes persones per haver fet que enguany junt amb elles siga mes fàcil?Juntes hem lluitat,hem arribat on ningú s'esperava que anàvem a arribar,hem patit, hem plorat...pero sobretot hem triomfat i tot això ho hem fet JUNTES!
M'haveu demostrat que lluitant s'aconseguix el que es proposa, que lluitant arribes a la cima que et propusistes i sobretot que lluitant una vegada aconseguida la victòria, et sents orgullosa de tu mateixa i del teu esforç.
Haveu aconseguit que cada una de vosaltres ocupe un lloc molt important en la meua vida,perque cada una de vosaltres m'haveu aportat això que em faltava; amistat, afecte, suport, risa...
Però no em polia oblidar del suport que m'ha donat sobretot Júlio. Per haver confiat en mi, per haver-me fet veure que puc, que només necessite creure-m'ho i lluitar, lluitar fins al final. Gràcies per haver-me corregit cadascun dels meus fallo minut rere minut. Per haver-me demostrat que es pot ser realment un bon amic del baló si de veritat saps com tractar-ho. Però a tot això, crec que la paraula GRÀCIES se'm queda pequenya, ja que haveu fet que aquest any siga més fàcil del que em pensava que seria.
Un simple vos vuic,crec que resumixen tot. Sempre equip!!


diumenge, 13 de juny del 2010

L'ÚLTIM ESPRIN


Com ja sabem, tot el que comença acaba! Vam começar un any prou dur, amb prou canvis de l'ESO al batxiller...però ara que? Desprès de 9 mesos tot a acabat, per a uns mijor que per a altres, però el fi ha arribat a tots. Tan sols queda una setmana, la qual hem d'estar al 100% cada un de nosaltres per a demostrar que podem amb tot això.

Ara només cal esperar a l'any que ve, per a agafar-lo amb força ja que es l'any que ens donara futur a nostra vida.

AL 100% AQUEST ÚLTIM ESPRIN!!!!!

dimecres, 9 de juny del 2010

BALONCESTO!

De tant en tant la gent em diu: "no et poses així, és només baloncesto". Això és molt de temps desperdiciat per tan "només baloncesto". Ells no entenen en la distància recorreguda, el temps empleat o les hores involucrades per "només baloncesto". Alguns dels meus moments més orgullosos s'han realitzat amb "només baloncesto". Han passat moltes hores i la meua única companyia ha sigut "només baloncesto". Alguns dels meus moments més tristos han sigut provocats per "només baloncesto". En eixos dies de foscor, el suau toc de la pilota em va donar comodidad, i la meua raó per a superar eixos dies també és per "només baloncesto". A causa de "només baloncesto" m'alce enjorn i em gite tard. Així que per a mi i la gent com jo, no és 'siemplemente baloncesto', sinó un conjunt de tots els sons de la meua vida, els records del passat i l'alegria del moment. Així per a la pròxima vegada que escoltes dir la frase "només balonceso" només somriu, perquè ells sols no entenen.

diumenge, 9 de maig del 2010

AMISTAT.

Algunes vegades trobes en la vida una amistat especial, eixe algú que a l'entrar en la teua vida la canvia per complet, eixe algú que et fa reanar sense parar, eixe algú que et fa creure que en el món existixen realment coses bones, eixe algú que et convenç de que hi ha una porta llesta per a que tu l'òbrigues.
Eixa és una amistat eterna, quan estàs trist i el món pareix fosc i buit, eixa amistat eterna alça el teu ànim i fa que eixe món fosc i buit de sobte parega brillant i ple. La teua amistat eterna t'ajuda en els moments difícils i tristos. Si t'allunyes, la teua amistat et seguix, si perds el camí, la teua amistat eterna et guia i t'alegra
Però, aun aixì hi ha amistats que naixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que tarden anys a fer-ho però a pesar d'això, la verdadera amistat dura tota la vida.

I llavors la vida et dóna l'oportunitat de conéixer gent tan magnífica com elles. Unes persones que s'esforcen per fer-te somriure, que et fan sentir milions de coses en tan sols un abraç. I quan creus que estàs tocant el fons perquè no pots amb la teua vida, et dónes compte que estan elles, que pot ser un molt bon motiu per a seguir cap avant.