HISTORIA DE TROBADORS

-Tot va escomençar en el S.XIII quan Joan de Mariola, trobador d’Aragó, va tindre que anar-se al palau de Catalunya per poder continuar la seua vida.

Quan va arribar al palau, és va encontrar amb l’il·lustrisim Ferran de Sergerà, que era un dels majors fiscals de l’época, acompanyat de la seua senyora Na Maria. Ella era jove, amb cabells llargs i llisos, ull clars i pell emblanquida. Joan al arribar és va fixar totalment en Maria i va escomençar a escrivir canços adreçades a ella.

Tras varies canços que li va dedicar, aquesta va quedar totalment enamorada d’ell. La seua amistat va canviar des de que va arribar Joan al palau, de tindre un simple afecte d’amics, a tindre en comú un amor.
Un dia, un llausenger del palau anomenat Robert de Menrena va tindre sospetxes sobre la relació que tenia el trobador amb la senyora de Ferran de Sergerà. Va estar espiant-los durant uns dies i es va adonar que Joan l’escrivie canços a Maria, on va decidir contar tot el que havie vist a Ferran.

Aquest, en sentir el que deia el llausenger, va anar directament a parlar amb la seua senyora per a que li diguera si era cert el que deia Robert. Ella li va afirmar tot el que tenia amb Joan, perquè l’estimava i no volia enganyar més al seu marit i amagar el seu amor. Ferran cabretjat va anar a pensar alguna trampa per arruinar la vida de la seua esposa, i mentre ho feia la va tancar en una habitació sense contacte de ningú. Ferran va pensar que difondre la mort de la seua esposa, podria ser un bó xafardeo per arruinar al trobador.
Joan no savia res de que Ferran savie que ell i la seua senyora s’estimaven.

Un matí, va arribar als seus oits la mentida de la mort de la seua estimada i com es pensave que era veritat, va decidir acabar amb la seua vida perque no encontrave sentit al món si no estave Maria al seu costat.

Ferran volie aconseguir arruinar a la seua dona i quan es va enterar de que Joan s’havie suïcitat, va deixar a la seua dona en llibertat per a que s’enterare de la notìcia del seu amor. Maria va entrar en una depressió i cada dia que passave volie acabar amb la seua vida, però la companyia del seu marit no la deixave, i va tindre que passar el rest dels seus dies, al costat d’un home que no estimave per res del món.

POESIA TROBADORESCA

Trobadors i Trobairitzs

-La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar en una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. És la primera mostra de literatura culta, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània al segle XII, i el seu desenvolupament al llarg del XIII, va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história. Als poemes d’amor li deien amor cortés.

Els poetes que integren la lírica provençal són els anomenats trobadors. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa. L’ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII.
El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual havia de ser difosa per mitjà del cant. El que importa és que el trobador, reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, on adquiria una categoria que li permetia ocupar un lloc a les corts. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità. En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fa de clau secreta perquè la seua amada sàpiga que s’adreça a ella. La poesia trobadoresca, era sobre tot de temàtica amorosa.

La poètica dels trobadors, s’orgeix a Occitània a finals del segle XI. En aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'Occità o de la llengua d'Occident era poc qüestionada. Els trobadors provençals van aconseguir crear una llengua literària comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans. La seva poesia és va convertir en la primera mostra de literatura d'alta exigència artística en llengua vulgar que va conèixer l'Europa cristiana, i la seva influència en l'esdevenidor de la cultura occidental. La seva literatura, a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia.

• Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, fins que es casava i passava a dependre del marit. El casament, estava creat per l’aristocràcia. La dona havia de parir fills, però si fracassava una i altra vegada, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col•locada en un convent. No se li permetia estar sense marit durant molt de temps.
• Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.
Eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Sabien de lletra i de música, competien amb els trobadors per ser bones "corteses", i mostrarven un exemple igualitari de sexes a l'Edat Mitjana. Només apareixen citades en revistes molt especialitzades. Tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama.
• La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Però l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a Occitània.


El vincle amorós entre el trobador i la seva dama es basa en un amor delicat o fi d'amor.
No podriem compara l’amor de l’Edat Mitjana amb el de l’actualitat, ja que en aquells temps, quan volies expresar els teus sentiments ho feies a travès d’una poesia, però avui en dia no cal fer res d’això, només cal conéixer a aquella persona que penses que seras feliç amb ella i mostrarse-lo en persona i no per mitjà de poesies.

L'AMOR ÉS TROBAR LA FELICITAT AL COSTAT D'ALTRA PERSONA

Moltes vegades ens preguntem que és l'amor, però de veritat ho sabem?

L'amor podriem dir que és això que sentim per una persona, allò que sents al estar al costat de eixa persona que sents que realment et fa feliç i que sents que es eixa persona amb la que vols estar.
No podem trobar una definició concreta a la paraula amor, ja que cada persona te una definició diferent.

Cadascun té la seua propia definició segons els sentiments que sents dins del teu cor. L'amor en molts moments de la teua vida et fa perdre el temps pensant en eixa persona en cada moment, en eixe sentimet que sents cap a ella. No sents opinions de ningú ni fas cas de cap comentari .

També ens podem trobar que n'hi han diferents tipus d'amor com el que sents cap a una persona, l'amor familiar, l'amor entre amics...

Sincerament, es podria viure en aquest món sense amor?

No crec que una persona puga viure sense amor, perquè sense amor no hi hauría món.

Sempre és veu a l'amor con una condició de la vida fantàstica, però no sempre és positiu.

La pèrdua de l'amor a vegades ens fa sentir un dels dolor més profunds. Però mai deberiem d'oblidar que darrere d'un amor ve un altre, fin trobar eixe amor que realment morira per tu.

Penseu que l'edat en l'amor es un estorb?
Sincerament, hi han persones que pensen que l'edat no es cap inpediment en l'amor, perquè quan dues persones s'estimen, no importa res més. À pesar de tot l'amor es un medí lliure, que tot el món pot tindre, tant grans com menuts.

Podriem dir qué la dona ama amb més intensitat que l'home?

Pense que no podriem opinar sobre aquesta qüestió, ja que no podem mesurar com o amb quina intensitat amen o ens estan aman. Està clar que l'home por sentir igual o més que la dona, però avui en dia sabem que la dona te més sensibilitat que els homes.

Hi han persones que donen tot per l'amor. Quan s'estimen dues persones no importa res, no importa el obstaculs que tingan pel mig.

Tot el món sap que si no ets correspongut en l'amor es una dels pitjor sentiments que et pots trobar al llarg de la vida.

En definitiva de tot això, podriem dir que l'amor es un mitjà imprescindible per a la vida de les persones, veritat?

http://http//www.youtube.com/watch?v=s8TmOvK9TY8