Trobadors i Trobairitzs
-La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar en una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. És la primera mostra de literatura culta, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània al segle XII, i el seu desenvolupament al llarg del XIII, va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história. Als poemes d’amor li deien amor cortés.
Els poetes que integren la lírica provençal són els anomenats trobadors. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa. L’ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII.
El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual havia de ser difosa per mitjà del cant. El que importa és que el trobador, reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, on adquiria una categoria que li permetia ocupar un lloc a les corts. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità. En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fa de clau secreta perquè la seua amada sàpiga que s’adreça a ella. La poesia trobadoresca, era sobre tot de temàtica amorosa.
La poètica dels trobadors, s’orgeix a Occitània a finals del segle XI. En aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'Occità o de la llengua d'Occident era poc qüestionada. Els trobadors provençals van aconseguir crear una llengua literària comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans. La seva poesia és va convertir en la primera mostra de literatura d'alta exigència artística en llengua vulgar que va conèixer l'Europa cristiana, i la seva influència en l'esdevenidor de la cultura occidental. La seva literatura, a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia.
• Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, fins que es casava i passava a dependre del marit. El casament, estava creat per l’aristocràcia. La dona havia de parir fills, però si fracassava una i altra vegada, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col•locada en un convent. No se li permetia estar sense marit durant molt de temps.
• Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.
Eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Sabien de lletra i de música, competien amb els trobadors per ser bones "corteses", i mostrarven un exemple igualitari de sexes a l'Edat Mitjana. Només apareixen citades en revistes molt especialitzades. Tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama.
• La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Però l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a Occitània.
El vincle amorós entre el trobador i la seva dama es basa en un amor delicat o fi d'amor.
No podriem compara l’amor de l’Edat Mitjana amb el de l’actualitat, ja que en aquells temps, quan volies expresar els teus sentiments ho feies a travès d’una poesia, però avui en dia no cal fer res d’això, només cal conéixer a aquella persona que penses que seras feliç amb ella i mostrarse-lo en persona i no per mitjà de poesies.
-La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar en una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. És la primera mostra de literatura culta, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània al segle XII, i el seu desenvolupament al llarg del XIII, va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura en la história. Als poemes d’amor li deien amor cortés.
Els poetes que integren la lírica provençal són els anomenats trobadors. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa. L’ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII.
El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual havia de ser difosa per mitjà del cant. El que importa és que el trobador, reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, on adquiria una categoria que li permetia ocupar un lloc a les corts. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità. En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fa de clau secreta perquè la seua amada sàpiga que s’adreça a ella. La poesia trobadoresca, era sobre tot de temàtica amorosa.
La poètica dels trobadors, s’orgeix a Occitània a finals del segle XI. En aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'Occità o de la llengua d'Occident era poc qüestionada. Els trobadors provençals van aconseguir crear una llengua literària comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans. La seva poesia és va convertir en la primera mostra de literatura d'alta exigència artística en llengua vulgar que va conèixer l'Europa cristiana, i la seva influència en l'esdevenidor de la cultura occidental. La seva literatura, a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia.
• Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, fins que es casava i passava a dependre del marit. El casament, estava creat per l’aristocràcia. La dona havia de parir fills, però si fracassava una i altra vegada, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col•locada en un convent. No se li permetia estar sense marit durant molt de temps.
• Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.
Eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Sabien de lletra i de música, competien amb els trobadors per ser bones "corteses", i mostrarven un exemple igualitari de sexes a l'Edat Mitjana. Només apareixen citades en revistes molt especialitzades. Tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama.
• La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Però l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a Occitània.
El vincle amorós entre el trobador i la seva dama es basa en un amor delicat o fi d'amor.
No podriem compara l’amor de l’Edat Mitjana amb el de l’actualitat, ja que en aquells temps, quan volies expresar els teus sentiments ho feies a travès d’una poesia, però avui en dia no cal fer res d’això, només cal conéixer a aquella persona que penses que seras feliç amb ella i mostrarse-lo en persona i no per mitjà de poesies.
.jpg){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada