Crònica 4t ESO.

Un altra estiu espectacular es marxava. Vam anar uns dies abans a l’institut per a vore les llistes, però encara no estaven possades. Ens van dir que fins el dia de la presentació no sabriem amb qui aniriem a classe.
Quan va arribar el dia de la presentació, només calia observar les llistes i anar a la classe que et marcava.
No em podia queixar, em va tocar altra vegada amb els amics de sempre. També hi havien repetidors, però de seguida ens vam emmotllar a ells i ells a nosaltres.
Van començar les classes, i els profesors sempre es queixaven de que la nostra classe era la que més parlava.
La professora va provar en possar-nos de totes formes per a evitar les queixes dels professors, però sempre hi havia algù que no podia callar-se.
Tot pareixia perfecte, però abans de que arribés Nadal, van fer una excursió a Montanejos alguns de la classe, els que no vam anar, vam anar a classe.
No em podia queixar d’haver-me quedat eixe dia. Tot va començar a la classe de plàstica, dibuixant amb el l’inoleo. Vam començar a parlar Carla i jo, erem les uniques xiques de la classe que ens vam quedar. Vam estar parlan durant tot el dia, ens vam sentar juntes, vam riure…
Però això, només va ser el començament d’una historia d’amistat.
La professora, va canviar la distrubució de la classe, i ens va possar juntes. No ho podia creure, cada dia que passava era mijor al seu costat. Gràcies a ella, vaig començar a valorar-me per mi mateixa, vaig saber quant es el temps que tinc per a cada cosa, que tinc que fer en cada estona…va ser el meu pilar durant aquell any.
Pero Nadal va arribar, i ens teniem que separar. Mai havia tingut eixa sensació, la sensació d’estimar tant a una persona que només coneixia de 2 mesos.
Durant les vacances de Nadal, vaig descansar de tot el que havia estudiar durant l'evaluació.
Vaig aprofitar molt les vacances per a descansar, per a vore la televisiò, per a estar amb els amics, per a estar en l’ordinador…
Però lo bo, sempre termina prompte i haviem de tornar a la rutina.
Encara no he mencionat el tema de bàsquet en aquest any i voldria destacar-lo com el mijor any de la meua vida profesional.
Em van possar amb les amigues dels anys anteriors i amb noves jugadores. Vaig fer molt bona amistad amb Marta i Natalia, (l’amistat encara la conservem) les quals em van ajudar molt aquell any, ja que l’entrenador em donava molt de por a causa del seu caràcter.
Aquest any, va el gran any. El meu equip va arribar a la fase final, la fase on no tots els equips poden arribar. Una fase, la qual si guanyaves 2 partits de 4 et classificaves per a jugar el campionat d’Espanya. Va ser molt difícil, ja que les diferencias de nivell de Madrid a Castelló eren molt grans.
Les classes anaven passant i el curs cada vegada es complicava més. Les notes tenien altibaixos, però tot es controlava.
Va passar la magdalena i aquest any vaig canviar una altra vegada de persones. Aquest any va ser amb les companyes de bàsquet.
Durant aquest temps, va arribar el gran triplet del Barça, el qual va ser un tema important per als aficionats d’aquest equip.
El temps anava passant i s’apropava setmana santa, per a anar al meu poble. L’any passat ens vam juntar molts del poble, la qual cosa no passava desde feia molt de temps.
No podia imaginar que desprès de 3 mesos, arribara l’estiu i començaria ja a estudiar per al meu futur, com es baxillerat.
Van ser 3 mesos durs, ja que teniem examens més forts, més llargs…necessitavem preparar-nos per a baxiller.
El fi de curs va arribar, i les notes van ser bones. Vaig tindre el graduat amb bones notes, que era el que jo desitjava.
L’estiu va estar repartit entre el meu poble i Castelló. Vaig passar moments molt bonics açì en Castelló amb les meues amigues, i en el poble també.
Me’n vaig portar a una amiga de Castelló a les festes del meu poble, i de seguida va agafar-se al ritme del poble.
Va ser un estiu complet de moments, complet d'histories…
Però septembre s’apropava i cada vegada faltava menys per a començar una cosa forta i important, com es el baxillerat.