Crònica 3ºESO.

Un any nou arribava a la meua vida. Per fi havia arribat al curs on tot el món deia que era on es notava el gran canvi de l’ESO.
El primer dia va ser una semblança a la dels anteriors anys. Vaig arribar a classe, i em vaig trobar amb els meus companys de tota la vida. ¡UN ALTRE ANY JUNTS!
Cada classe del dia era un món diferent. Encara que aprenia, també treballava agust amb els meus companys. El que més m’agradaria destacar d’aquest curs, seria la tutora que ens va tocar, Verónica. El curs, va ser molt més fàcil gràcies a ella. Ens ajudava en tot, ens donava ànims, i sobretot ens donava confiança a l’hora de treballar.
En arribar el meu aniversari les meues amigues de l’equip de bàsquet, em va preparar una festa sorpresa en la meua villa.
Va ser tan perfecte, que mai oblidare el detall que em van fer. Mai oblidare eixa trucada que em van fer, dient-me que aniriem a la bolera però que abans tenia que anar a la meua villa a per els matalassos per a dormir en la meua casa perquè sino no hi havia suficient lloc per a totes. Quan vaig arribar a la villa, tot va ser una sorpresa, va ser impresionant, em vaig quedar sense paraules.
En arribar Decembre, vaig fer un viatge amb els meus pares a Barcelona a visitar als meus familiar ja que feia molt de temps que no ens veiem.
El meus cosins havien crescut molt i quasi ni els coneixia.
Va ser un Nadal molt trànquil, ja que en arribar a Castelló vaig estar amb els meus amics i la meua familia.
El ritme de classe ja es portava en falta, aixì que adaptar-se de nou no va ser dur.
Si no recorde mai, aquell any vaig putjar amb els meus pares a Borriol per a veure Sant Antoni. Alli es trobaven els amics dels meus pares que per a mi son com els meus tios. Vam passar la nit amb ells, i ens vam quedar a dormir alli a la casa que tenien els amics.
I durant aquest temps, que podriem resaltar que va ser un complet escàndol?
Va sorgir l’elecció del primer president negre, en EEUU amb el nom de Barack Obama.
I durant eixa època, es troba també la gran crisi que avui en dia encara hi ha.
Però els mesos anaven passant i va arribar la esperada magdalena.
Aquest any va ser un any nou, ja que em vaig fer colla amb molta gent i a la meitat de les persones no coneixia, però de juntar-nos amb tots vaig fer moltes amistats. Una d’elles amb unes de les persones que avui en dia son de les més importants en la meua vida, la bessones Melani i Laia.
Ja ens coneixiem d’alguna vesprada quan ens juntavem amb altres amigues, però mai havia tingut una conversació amb elles.
Vam començar a parlar i eixa amistat cada dia era més gran. La magdalena al seu costat i al costat de les de més persones de la colla van fer que fora una gran magdalena.
Però ara abans d’arribar a setmana santa, voldria destacar el gran fitxatge que van fer els Lakers, amb el grandísim jugador Pau Gasol, on aquest es trobava en l’equip Memphis a l’NBA.
Va arribar setmana santa i ens trobavem altra vegada amb el torneig d’Eivissa, però aquest any no tenia res de comparació amb l’any anterior. L’equip amb qui anavem no era el mateix, i els equips que ens trobavem en el torneig eren molt més fort que nosaltres. Però encara que no va ser tan increible com l’any passat, vaig conèixer a una persona molt important.
Andrea era eixa persona, era de Barcelona i la vaig conèixer quan vam jugar el primer partit del torneig contra el seu equip. Em va tocar defendre-la i a partir dels grits que em donava el meu entrenador, Andrea encara que no em coneixia, com em veia doloria per les queixes del meu entrenador em va ajudar durant el partit encara que fora la seua contrincant.
Al acabar el partir devia donar-li les gràcies pel que havia fet. Gràcies a això, vam passar els quatres dies molt unides, i el dia de la despedida va ser un dia molt dur per a les dos.
Era l’hora de tornar a classe, d’escomençar a possar-se les piles de veres perquè estiu es trobava molt a prop.
Aquest any va ser quan va triunfar tant la cançó del Chikiliquatre el qual va anar a Eurovisió per a representar a Espanya.
Però el fi de 3er de l’eso s’estava apropat i deviem decidir que agafariem per a 4t, ja que serien les optatives que portariem durant tot el curs següent.
Aixì, que desprès d’un any “dur” va arribar el que tant desitgem, l’estiu.
Aquest any vaig decidir anar al meu poble només per a les festes i aixì estar més temps amb les amigues de Castelló i per a viatgar a Madrid i Segovia amb els meus pares i els meus germans tranquilament, ja que aquestos viatges els portavem planetjant feia molt de temps.
Van ser uns viatges meravellosos amb la familia.
Respecte al meu gust sobre els esports, caldria destacar els Jocs Olìmpics en Pekin on Michael Phelps va guanyar 8 medalles d’or en natació.
Però l’estiu s’estava acabant i prompte arribaria l’ùltim any de l’eso.